Entrades etiquetades a "feminisme"

Entrevista al diari Ara

Nov 20, 2012

 

Tinc 61 anys, escriptora. Havia sigut militant del PSC, però feia temps que no estava contenta amb la seva línia ideològica. Per això, fa tres anys que no els voto, i fa tres mesos em vaig adonar que no era una cosa circumstancial sinó que era un trencament definitiu.

Encara no sóc militant d’Iniciativa, però crec que acabaré sent-ho. En les últimes tres eleccions vaig deixar de votar perquè estava molt enfadada, però al final  he decidit que, tal com estan les coses, cal un canvi de rumb total. I l’únic partit, per mi, que es planteja que aquest sistema capitalista salvatge no pot continuar, i que aquesta depredació total del planeta tampoc, és Iniciativa. Per això vaig decidir fer el pas i em vaig oferir a ajudar-los en el que fes falta. A ICV hi estic còmoda perquè defensa la justícia social, defensa el dret a decidir, i perla  seva posició feminista, que són tres coses molt importants pera mi.

 Pel que fa al dret a decidir em sento molt còmoda amb la posició d’Iniciativa perquè crec que és un dret essencial en democràcia que els pobles expressin la seva opinió. Ara, què vindria després dependrà de moltes coses. Votaré o no segons quina sigui la pregunta.

 Entrevista d’ Albert Solé, 13 Novembre del 2012 

Observació:  Jo no vaig dir que feia tres convocatòries que no votava. Mai de la vida, després d’haver viscut una dictadura, deixaria d’anar a votar… encara que fos votant amb el nas tapat! Jo el que vaig dir és que, a les tres últimes convocatòries d’eleccions vaig canviar el vot i vaig votar ICV a les municipals i a les autonòmiques i IU a les generals.

 

 

Llegir més

Quan la Wendy va dir prou

Nov 16, 2012

Article publicat a La Independent. Igualtat

En general, veure pel·lícules de la factoria Disney resulta una tortura per a qualsevol ment mínimament crítica amb les normes del patriarcat. Malgrat això, quan les criatures et demanen que els deixis veure, per exemple, Peter Pa, és difícil dir que no. I aguantes estoicament les ximpleries dels guionistes d’Hollywood fins que arribes a l’escena en la qual els nens perduts es queixen perquè Wendy deixa el país de “Mai de la vida” i torna a casa. I li pregunten: “i ara qui ens prepararà el menjar, ens cosirà els pantalons, ens explicarà contes i ens donarà el petó de bona nit?”. En aquest punt, et rebel·les, poses el DVD en pausa (apagar-ho seria massa cruel) i obligues a nenes i nens a fer una reflexió: és normal que Wendy hagi de cosir pantalons mentre els altres juguen a perseguir al Capità Garfio? Les criatures et miren com si no sabessin del que parles. Doncs, diu finalment un nen, això és el que fan les mares; i dic jo que els nens perduts també necessiten una, no ?

Doncs  és clar! Tota persona necessita en algun moment de la vida a algú que s’ocupi d’ella: quan som criatures, quan som persones grans, quan tenim una malaltia, en el dia a dia per menjar o portar roba neta… Desgraciadament, el patriarcat ha decidit, usant la biologia com a justificació, que aquest temps, el de la cura, correspon a les dones. Aquest argument biològic secular? per exemple, els ginecòlegs anglesos del segle XVIII consideraven que una dona no havia d’estudiar perquè, si ho feia, es quedava estèril? ja ha estat superat, però la divisió del treball es manté. Al sistema patriarcal i capitalista li és molt útil que la meitat de la població s’ocupi, sense reconeixement ni remuneració de cap tipus, d’un treball essencial per a la sostenibilitat de la vida; així, l’altra meitat està disponible per produir, sense traves, a les fàbriques o en les empreses. Encara que, per descomptat, per aquest treball els homes reben honors i compensació econòmica.

Saber quant li costarien a un país les hores dedicades al temps de la cura, si les hagués de pagar, no ha interessat mai gens ni mica als economistes. En realitat, l’il·lustre economista Xavier Sala Martín un dia em va deixar anar que les dones cobrem un salari “emocional” per aquesta tasca. Com si les emocions servissin per pagar hipoteques…! Hem necessitat la mirada d’estudioses feministes per determinar que, traduït en diners, el temps de la cura equival a la quarta part del PIB d’un país.

Aquest temps de la cura no es limita a les tasques més evidents (fer els llits, acompanyar a l’àvia a la Centro d’Atenció Primària, posar una rentadora, ajudar a fer deures…) sinó que també s’estén a les menys visibles, al suport emocional. Segons els resultats d’un estudi de la Diputació de Barcelona de fa cinc anys, realitzat a partir de les respostes dels estudiants i les estudiants dels instituts de la província, el suport emocional continuen sent les mares: elles acaronen, consolen, escolten, aconsellen…

I així, a partir de models, vam seguir ensenyant uns rols als nens i uns altres a les nenes. Per canviar aquesta dinàmica patriarcal necessitem no només guarderies per a les criatures, residències per a la gent gran i serveis públics per a persones dependents, sinó també, i de manera urgent, permisos de maternitat i paternitat iguals i intransferibles. Les dones ni podem ni volem aguantar més la doble jornada. Què passaria si totes les Wendys del país ens declaréssim un dia en vaga?.

Llegir més

Manifestos #14N Vaga General Feminista

Nov 13, 2012

Comunicat de Ca La Dona sobre la Vaga General convocada pel proper 14 de Novembre.

 

El 14N… Totes a la vaga! Fem-la general del tot!

Com a feministes, ara i aquí, ens convoquem a ser molt presents i de forma activa a la vaga general del 14N.
Perquè no volem una vaga només productivista, ens convoquem a posar al centre de la vaga, la cura de la vida, a través de totes les estratègies que se’ns acudeixin: blocs feministes, piquets violetes, pancartes, accions de creació i resistència…
Perquè no volem viure abocades al treball de mercat.
Perquè no volem cap retallada en els nostres drets laborals, socials, sexuals.
Perquè no volem estar al servei de l’estat i dels bancs.
Treballem per una vida vivible!
Volem la coresponsabilitat de dones, homes, societat i Estat i fins i tot dels mercats. Una coresponsabilitat que posi al centre de l’organització social i econòmica no el creixement econòmic, sinó el sosteniment de totes les vides i el respecte pel planeta.
Volem un Estat que proporcioni els serveis que necessitem i que rescati la ciutadania i no els bancs.
Volem que els sindicats i les formacions polítiques introdueixin el pensament i la pràctica de la cuidadania en el seu treball i les seves propostes per a no reproduir una societat abocada al productivisme, sinó per assolir una vida vivible i de qualitat per a totes les persones.
El que està en crisi és el sistema capitalista i patriarcal!!
El 14 de novembre, Ca la Dona farà vaga. La casa estarà oberta per a descansar, menjar i reposar energies durant la jornada de resistència i acció cuidadana feminista.
Ens sumem a totes les iniciatives feministes que es proposen per aquests dies. Us mantindrem informades de les propostes que vagin arribant! I, sobretot, us animem a fer les vostres a cada casa, a cada barri, a cada ciutat.
Som moltes, i no estem soles! Prenguem les cases, els bancs, les empreses, prenguem els carrers!!!
I què és això de posar al centre la cura?
Ja fa uns anys que algunes economistes feministes i alguns grups de dones estem parlant dels treballs de cura i d’una diferent forma de fer l’anàlisi econòmica de la societat i, per tant, les propostes de canvi. La idea se sintetitza en la següent gràfica, que recull el circuit del treball:
Elaboració gràfica: Cristina Carrasco a partir de Picchio. http://revistadeeconomiacritica.org   Núm. 11, 1S. Art. “La economía del cuidado: planteamiento actual y desafíos pendientes”.
No podem continuar fent el joc al mercat i al capital, quedant-nos en el discurs i la pràctica de les relacions laborals, el productivisme, el benefici.
Les feministes estem generant altres  eines d’anàlisi i altres pràctiques econòmiques, laborals, socials.
Perquè no és la crisi, és el sistema capitalista i patriarcal.
Per a una vida vivible per a totes i tots, i respectuosa amb el planeta.

EXIGIM:
Invertir en cura,
Repartir el treball,
Compartir la vida

Cap retallada en els nostres drets. Prou precarització.

TOTES A LA VAGA GENERAL!

 

Comunicat de Feministes Indignades

 

14-N VAGA FEMINISTA

FemBlock 18h Jardinets de Gràcia

Si fas un cop d’ull a les llars, veuràs que hi ha un treball que no és visible sinò et fixes bé. Un treball que no està remunerat ni reconegut. Un treball que consisteix en cuidar de les persones dependents, de portar als nens a l’escola, d’educar-los, de netejar, de donar caliu a la família.

 Si fas un cop d’ull al centre de treball on treballes o on treballaves, veuràs que hi ha unes tasques gens reconegudes i d’altres que ho són molt, veuràs que hi ha qui cobra molt menys per fer la mateixa tasca, veuràs que hi ha qui és assetjada però no fa res per no perdre el seu lloc de feina.

 Al carrer, hi ha qui treballa sense tenir cap garantia social, amb la policia sempre al darrere amb les manilles a mà.

 Aquests treballs no reconeguts, casualment els fan les dones, les lesbianes, les transexuals, les migrants però no, no és casualitat.

El dia 14 de novembre les feministes sortirem al carrer perquè ja està bé d’ajupir-nos constantment i fer de sometents per mantenir l’ordre social d’aquest sistema fet de i per als homes.

 Som moltes les que ens vam revoltar la passada vaga no consumint, no anant a treballar, deixant les nostres obligacions per a dedicar-nos a fer-nos sentir i a lluitar juntes des de la barricada de la llibertat; fent realitat ideals de justicia social.

 Tot i que sabem que la lluita es sembra en el dia a dia, aquest 14 la volem collir perquè sinò fem res ara,  faran amb nosaltres el que vulguin per sempre. No volem retallades en educació ni en sanitat, no volem que siguis la següent a qui acomiadin, a qui desnonin, a qui abusin. No volem veure’t per sempre tancada en una casa al servei d’una persona que no reconeix el què ets ni el què fas.

Volem viure dies de revolta perquè és l’única manera de fer un gir real que faci canviar el rumb d’aquest malson anomenat crisi, patriarcat i capitalisme, entre d’altres.

No et podem obligar a fer vaga però si convidar-te a participar al nostre blog dins de la manifestació anticapitalista a les 18h a Jardinets de Gràcia.

 La lluita ens dòna el que el poder ens prèn!!

Vaga de cures, vaga feminista, vaga social, vaga de consum!!!

Si obres el 14, no tornaré!!

Sense dones, lesbianes i trans no hi ha revolució!!!

No tenim por perquè no tenim res a perdre!!!

Vaga de consum, vaga de cures, vaga social!!

Llegir més

ICV, un partit feminista

Nov 6, 2012

Dissabte vaig ser tot el dia al campus de Ciutadella de la U. P. F., on se celebrava la convenció d’ICV-EUiA. Allà, no tan sols vaig conèixer a fons el programa amb què concorren –concorrem- a les pròximes eleccions del 25 de novembre sinó que, en qualitat de candidata, vaig poder votar les 30 propostes que, a la meva manera d’entendre, eren prioritàries. Aquesta va ser una qüestió que em va encantar: les 400 persones participants votaven i no hi havia res decidit a priori per la direcció del partit. Anem bé!, vaig pensar.

També vaig pensar que anàvem molt bé quan, després d’un recompte laboriós (ei, que la informàtica serveix per resoldre situacions com aquesta!), vaig veure que les primeres propostes més votades feien referència a la justícia social. La més votada va ser la que demana que s’aturin les retallades a ensenyament. La segona la que exigeix una fiscalitat justa i progressiva. I la tercera la que reclama pobresa zero. Pel que fa al manteniment de l’estat del benestar, em quedo amb aquestes tres primeres.

El dret a decidir també va quedar explicitat, tot i que no va sortir en primer lloc, ja que va ser la sisena proposta més votada.

Però, sobretot –i d’això em congratulo- una de les propostes és una de les principals reivindicacions feministes des de fa temps: un pacte nacional per un repartiment equitatiu del temps. I és que aquesta és la mare dels ous per a les dones. Sense una implicació per part de tothom, les dones no podran tenir mai un desenvolupament professional i personal ple, com el que sí tenen els homes. Això passa, és clar, per més llars d’infants de 0 a 3 anys, per una llei de dependència que funcioni i resolgui el problema de la gent gran i de les persones dependents, passa també per permisos de maternitat i paternitat iguals i intransferibles i passa per un canvi de mentalitats. Sense això, les dones continuaran suportant una injusta doble jornada i continuaran sent, doncs, més pobres que els homes. ICV, de la mà de les seves dones lluitadores, aposta per aquestes transformacions.

Llegir més

“Dones contra la nociva política cultural” a Núvol El digital de cultura

Oct 15, 2012

El Grup de Cultura de Feministes de Catalunya denuncia la nociva pujada de l’IVA als productes culturals. Feministes de Catalunya ha convocat per dijous vinent, 18 d’octubre a les 13h a la Casa Elizalde (Carrer València, 302) una acció de protesta contra la política del Partit Popular.

Segons informa a Núvol Mª Àngels Cabré, representant del Grup de Cultura, l’acte compta amb el suport de diferents grups de dones de la cultura. Tindrà lloc al pati de la Casa Elizalde a les 13h i s’obrirà amb un discurs de Patrícia Gabancho. A continuació l’actriu Carme Sansa, l’escriptora Isabel-Clara Simó, l’artista Francesca Llopis i la directora de cine Mireia Rosllegiran una carta adreçada als governants. Feministes de Catalunya ja ha avançat que enviarà la carta manifest al conseller Ferran Mascarell i a José María Lassalle, Secretario de Estado de Cultura. Podeu llegir a continuació la carta de Feministes de Catalunya.

Benvolguts governants,

Les dones de la cultura catalana ens hem reunit aquí per dir-vos alt i clar el que pensem de la vostra decisió d’apujar l’IVA a bona part del productes culturals que alimenten la nostra societat en valors i coneixements i, per què no, són també una de les fonts principals d’esbarjo de la ciutadania.

Us volem dir que:

Us equivoqueu si considereu la cultura com un luxe.

Us equivoqueu si considereu la cultura com un mer entreteniment.

Us equivoqueu si penseu que la cultura només ha d’estar a l’abast de qui se la pot pagar.

Us equivoqueu si penseu que la cultura ha d’estar en mans d’uns privilegiats.

Us equivoqueu posant dificultats a l’accés a la cultura.

Us equivoqueu posant pals a les rodes de la feina de tantes i tants professionals de la cultura.

Us equivoqueu si no enteneu que el sector cultural alimenta el nostre PIB en una proporció gens menypreable.

Us equivoqueu si no enteneu que restant llocs de treball a la cultura augmenteu les xifres de l’atur amb persones qualificades i sobradament preparades que hauran de marxar a l’estranger no per gust sinó per obligació.

Us equivoqueu deixant que les condicions desiguals en què les dones accedeixen a la creació, la difusió i la gestió de la cultura s’incrementin encara més.

Us equivoqueu deixant que les dones que tan esforçadament han ocupat un petit percentatge de llocs en la cultura els perdin.

Us equivoqueu si us estimeu més promocionar sectors com ara el de les sales de joc i els casinos en lloc de promocionar la cultura.

Us equivoqueu si us estimeu més allunyar-vos cada cop més dels països on a cada ciutat mitjana hi ha una companyia de dansa i una orquestra estables.

Us equivoqueu si en lloc de llegir llibres electrònics voleu que veiem tele-escrombreria.

Us equivoqueu si en lloc d’anar al cinema, al teatre, a un centre d’art o a un concert voleu que els joves practiquin botellón.

Us equivoqueu si deixeu que les sales d’exhibició de cinema i d’espectacles tanquin.

Us equivoqueu si deixeu que el teixit cultural del país llangueixi.

Us equivoqueu si deixeu que el teixit cultural acabi morint per inanició.

Per això us volem dir que us equivoqueu radicalment pujant l’IVA als productes culturals com no ho fan enlloc d’Europa perquè aquest serà el camí cap a l’afebliment de l’educació dels ciutadans i un clar retrocés en el nostre desenvolupament com a poble.

I ara que us hem dit el que pensem d’aquesta decisió vostra tan poc assenyada, ens preguntem si el que voleu precisament no és això: afeblir el nostre teixit cultural per frenar el nostre desenvolupament com a poble lliure i crescut en valors humanistes i afeblir així el nostre esperit crític.

Però us avisem que no deixarem que mori el nostre esperit crític, el mateix des del qual ara us estem dient alt i clar que us equivoqueu.

Noticia publicada a Núvol, El digital de Cultura 

Llegir més