Entrades etiquetades a "gènere"

Quan la Wendy va dir prou

Nov 16, 2012

Article publicat a La Independent. Igualtat

En general, veure pel·lícules de la factoria Disney resulta una tortura per a qualsevol ment mínimament crítica amb les normes del patriarcat. Malgrat això, quan les criatures et demanen que els deixis veure, per exemple, Peter Pa, és difícil dir que no. I aguantes estoicament les ximpleries dels guionistes d’Hollywood fins que arribes a l’escena en la qual els nens perduts es queixen perquè Wendy deixa el país de “Mai de la vida” i torna a casa. I li pregunten: “i ara qui ens prepararà el menjar, ens cosirà els pantalons, ens explicarà contes i ens donarà el petó de bona nit?”. En aquest punt, et rebel·les, poses el DVD en pausa (apagar-ho seria massa cruel) i obligues a nenes i nens a fer una reflexió: és normal que Wendy hagi de cosir pantalons mentre els altres juguen a perseguir al Capità Garfio? Les criatures et miren com si no sabessin del que parles. Doncs, diu finalment un nen, això és el que fan les mares; i dic jo que els nens perduts també necessiten una, no ?

Doncs  és clar! Tota persona necessita en algun moment de la vida a algú que s’ocupi d’ella: quan som criatures, quan som persones grans, quan tenim una malaltia, en el dia a dia per menjar o portar roba neta… Desgraciadament, el patriarcat ha decidit, usant la biologia com a justificació, que aquest temps, el de la cura, correspon a les dones. Aquest argument biològic secular? per exemple, els ginecòlegs anglesos del segle XVIII consideraven que una dona no havia d’estudiar perquè, si ho feia, es quedava estèril? ja ha estat superat, però la divisió del treball es manté. Al sistema patriarcal i capitalista li és molt útil que la meitat de la població s’ocupi, sense reconeixement ni remuneració de cap tipus, d’un treball essencial per a la sostenibilitat de la vida; així, l’altra meitat està disponible per produir, sense traves, a les fàbriques o en les empreses. Encara que, per descomptat, per aquest treball els homes reben honors i compensació econòmica.

Saber quant li costarien a un país les hores dedicades al temps de la cura, si les hagués de pagar, no ha interessat mai gens ni mica als economistes. En realitat, l’il·lustre economista Xavier Sala Martín un dia em va deixar anar que les dones cobrem un salari “emocional” per aquesta tasca. Com si les emocions servissin per pagar hipoteques…! Hem necessitat la mirada d’estudioses feministes per determinar que, traduït en diners, el temps de la cura equival a la quarta part del PIB d’un país.

Aquest temps de la cura no es limita a les tasques més evidents (fer els llits, acompanyar a l’àvia a la Centro d’Atenció Primària, posar una rentadora, ajudar a fer deures…) sinó que també s’estén a les menys visibles, al suport emocional. Segons els resultats d’un estudi de la Diputació de Barcelona de fa cinc anys, realitzat a partir de les respostes dels estudiants i les estudiants dels instituts de la província, el suport emocional continuen sent les mares: elles acaronen, consolen, escolten, aconsellen…

I així, a partir de models, vam seguir ensenyant uns rols als nens i uns altres a les nenes. Per canviar aquesta dinàmica patriarcal necessitem no només guarderies per a les criatures, residències per a la gent gran i serveis públics per a persones dependents, sinó també, i de manera urgent, permisos de maternitat i paternitat iguals i intransferibles. Les dones ni podem ni volem aguantar més la doble jornada. Què passaria si totes les Wendys del país ens declaréssim un dia en vaga?.

Llegir més

Jornada. Dones i transformació social

Oct 26, 2012

El proper 7 de novembre tindrà lloc la jornada “Dones i transformació social”  organitzada per  IGMAN-Acció Solidària, al Palau del Lloctinent  (plaça del Rei) de Barcelona.

Des IGMAN – Acció Solidària segueixen creient que l’únic món amb futur és el món del respecte i la igualtat entre persones, cultures i pobles. Els seus principis situen els drets humans – individuals i col·lectius- al capdavant de les seves preocupacions. Entenen, per tant, les accions de solidaritat com una obligació dels qui les realitzen i com un dret dels qui les reben.

Tot i això, són conscients que la seva tasca és només un gra de sorra en un món que s’esquinça per totes bandes. Una tasca, però, que és una escletxa per on s’entreveu una alternativa esperançadora.

A IGMAN-Acció Solidària, creuen que el dret dels pobles a l’autodeterminació, i, per tant, a la llibertat col·lectiva, és un dret i un símbol de justícia i respecte entre pobles i entre persones.

Per això a IGMAN-Acció Solidària treballen seguint el principi de solidaritat bidireccional: coneixent, reconeixent i promocionant la identitat dels territoris on treballen, i fent-los coneixedors de la seva realitat. Pensen, tossuts, com ells diuen…que el coneixement mutu és la base del respecte i la llibertat.

Us emplaço a participar en aquesta jornada i apropar-vos a la interessant tasca que s’està impulsant des de IGMAN-Acció Solidària.

Programa de la Jornada en PDF 

Llegir més

Comunicat de la PMAC contra la reforma de la Llei d’avortament

Feb 2, 2012

La Plataforma de Mujeres ante el Congreso manifesta el seu rebuig a les noves mesures anunciades pel ministre Alberto Ruiz Gallardón al voltant de la Ley Orgánica 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo. Si vols firmar el comunicat, envia un correu a asamblea@feministas.org. Ni un pas enrere en el reconeixement dels drets de les dones!

 

Llegir més

Anàlisi de l’augment de víctimes per violència de gènere al 2012

Jan 19, 2012

Àgora

Aquí us deixo el vídeo del programa Àgora del 16 de gener, on trobareu, per una banda, l’entrevista al Conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, i per l’altra -a la segona part- l’anàlisi del greu augment de víctimes per violència de gènere que s’ha produït durant les primeres setmanes de l’any amb Montserrat Vilà Planas, coordinadora de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere i Consuelo Barea, metgessa i psicoterapeuta especialista en atenció a dones maltractades. No us el perdeu!

Llegir més