Biografia

Gemma Lienas neix a Barcelona un 16 de gener de 1951. Després d’una breu estada al Liceu Francès, aterra en una de les escoles creades per la burgesia catalana com a resistència a la dictadura franquista. Allí, gaudeix d’una infantesa peculiar, marcada per l’encreuament de llengües. En uns temps en què el català havia quedat relegat a l’àmbit familiar, ella l’estudia d’amagatotis a l’escola. Entra en contacte amb els clàssics i s’enamora per sempre de Tirant lo Blanc, mentre estudia el Segle d’Or castellà. La seva tia Maite la converteix en addicta a l’humor càustic de La Codorniz, mentre aprofita la biblioteca familiar per llegir els clàssics francesos. A finals dels anys seixanta, inicia els estudis de Filosofia i Lletres a l’acabada d’estrenar Universitat Autònoma de Barcelona.

Quan acaba els estudis, entra en el món professional i compagina la feina en un centre de psicologia —que determinarà de manera indeleble el seu interès pels secrets de la ment— i la seva participació en la fundació de la primera escola especial, on treballa com a docent i on entra en contacte amb el conductisme. Més endavant treballarà com a professora de llengua i literatura en l’ensenyament ordinari. Als anys 80 canvia el món escolar pel món editorial. Entra com a responsable d’edicions en l’acabada de crear Grup Promotor, del grup Santillana. Després s’incorpora en la també acabada de crear editorial Cruïlla, del grup SM, per tornar més tard a Grup Promotor-Alfaguara, com a directora d’edicions. També durant aquells anys, comença a escriure els caps de setmana. La seva primera novel·la, Cul de sac, dirigida al públic juvenil, aconsegueix un gran èxit de vendes. El 1987, guanya tres premis literaris: el Recull de Blanes, amb la narració “El gust del cafè”; l’Andròmina de València, amb la novel·la Vol Nocturn; i el Ramon Muntaner, amb la novel·la juvenil Dos cavalls. Del final d’aquest període és la seva novel·la juvenil Així és la vida, Carlota, que el 1990 guanya una Menció d’honor de l’IBBY (International of Books for Youth).

Després d’una breu estada a Nova York, retorna a Espanya i es reincorpora al món editorial. Viu a cavall entre Barcelona, on dirigeix les edicions de Cruïlla , i Madrid, on dirigeix les col·leccions juvenils de SM. En aquest període comença a col·laborar amb la Universitat de Barcelona com a directora tècnica i professora del postgrau de Tècniques Editorials. També col·labora amb columnes d’opinió per a diverses capçaleres de premsa i per a dues emissores de ràdio: Catalunya Ràdio i Com Ràdio. A finals dels noranta, la Gemma Lienas canvia el món de l’edició pel de l’escriptura a temps complet. S’instal·la a Estrasburg amb el seu company Enric, tot i que viatja freqüentment a Barcelona per veure els seus fills. Són fruit d’aquest període, entre altres, les obres Bitllet d’anada i tornada, que va guanyar el premi L’Odissea 1999, El diari lila de la Carlota, pel qual rep la menció d’honor de la UNESCO 2003, la col·lecció de l’Emi i en Max i, sobretot, Anoche soñé contigo, que marca un punt d’inflexió en la seva carrera literària.

Gairebé a la meitat de la dècada dels 2000, torna a instal·lar-se a Barcelona. S’involucra en la vida de la ciutat, especialment amb grups que treballen a favor de la igualtat de les dones: el Lobby de dones de Catalunya, Dones en Xarxa i Feministes de Catalunya. L’any 2008 el Consejo de Mujeres del Municipio de Madrid li atorga pel conjunt de tota la seva obra el I Premi “Participando creamos espacios de Igualdad” en la categoria d’Art i Cultura 2008. Aquests anys col·labora com a tertuliana en diverses emissores de ràdio: Catalunya Ràdio, La Ser, Ràdio 4, i com a articulista a El Periódico de Catalunya, El Punt Diari i El País. I posa en marxa un postgrau d’escriptura creativa a la Universitat de Barcelona, del qual és professora durant dos anys. És membre, també, del Consell de Participació del Memorial Democràtic. D’aquest període són les obres El final del joc, amb la qual va guanyar el premi Ramon Llull 2003, els llibres d’articles Rebels, ni putes ni submises i Pornografia i vestits de núvia, l’assaig divulgatiu contra la legalització del comerç sexual Vull ser puta, la novel·la Atrapada al mirall, les novel·les juvenils El diari vermell de la Carlota i El diari blau de la Carlota, nous títols per a la col·lecció juvenil Emi i Max i l’inici de dues noves col·leccions infantils: La tribu de Camelot i La Fada Menta. També publica Us espero a taula, un llibre amb una bona part de les seves receptes de cuina.

A l’inici de la següent dècada, les noves tecnologies revolucionen i convulsionen el món del llibre. A l’ull de l’huracà, encara sense saber com evolucionarà, s’obre a noves formes de cultura i d’explicar històries. Inicia projectes amb diverses productores per iniciar-se en el camp dels dibuixos animats, dels llargmetratges, de les sèries i els programes per a televisió, dels videojocs… També col·labora en la secció d’opinió política de El País, en el programa d’informació de Josep Cuní “8 al dia” de 8TV. D’aquest període són les obres El diari groc de la Carlota i El diari taronja de la Carlota. A més, la col·lecció La Tribu de Camelot s’amplia molt amb la publicació d’un nou llibre cada quatre mesos fins a fer un total de catorze quinze i tres volums especials. Publica tres volums d’una nova col·lecció per a nens i nenes titulada El Club dels Maleïts, una sèrie de humor i aventures quotidianes, i quatre nous títols de Minty la fada (el nom que adopta la fada Menta a la sèrie de TV3 que s’emet a l’any 2015) i diversos llibres infantils: Busco una mare, El nen de xocolata i Qui m’ha robat les plomes? També continua amb les novel·les juvenils, al 2014 publica El rastre brillant del cargol i al 2015 guanya el Premi Fundació Bancaixa amb La venjança dels panteres negres. La seva última obra és un petit llibre sobre l’autoestima femenina que combina ficció i no ficció anomenat Un tresor amagat. Col·labora en la Revista Treball i a El diario.

Per altra banda, l’any 2010 el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya li atorga la medalla Francesc Macià al Treball pel seu paper en la literatura catalana de finals del segle vint i inicis del vint-i-u i per la seva lluita feminista. En els últims anys, ha anat en llocs simbòlics de les llistes de partits d’esquerres. L’any 2015 surt com a diputada al Parlament de Catalunya per Catalunya Sí Que Es Pot. La Gemma Lienas compagina l’activitat parlamentària amb l’escriptura de la seva nova novel·la.

 

Premis literaris

  • Premi Recull de Blanes de narracions curtes (1987) per El gust del cafè.
  • Premi Ramon Muntaner de Girona de novel·la juvenil (1987) per Dos cavalls.
  • Premi Andròmina de narrativa (1987), per Vol nocturn.
  • White Ravens atorgat per la International Youth Library de Munich (1988), per Dos caballs.
  • Menció d’honor de l’IBBY i finalista del Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles (1990), per Així és la vida, Carlota.
  • Premi L’Odissea d’editorial Empúries (1998), per Bitllet d’anada i tornada.
  • Premi Ramon Llull (2003), per El final de joc.
  • Menció d’honor de la UNESCO (2003), per El diari lila de la Carlota.
  • White Ravens atorgat per la International Youth Library de Munich (2006), per Busco una mare.
  • I Premi Participando creamos espacios de Igualdad en la categoria d’Art i Cultura (2008), atorgat pel Consejo de las Mujeres del Municipio de Madrid pel conjunt de tota l’obra.
  • Medalla al treball President Macià (2010), pel seu paper en la literatura catalana de finals del segle XX i inicis del XXI i per la seva lluita feminista.
  • Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil 2015, per La venjança dels panteres negres.

 

Obra completa

Descarrega aquí la llista dels títols publicats de la Gemma Lienas.

 

Fotografies

Descarrega aquí  un pack de fotografies de la Gemma Lienas.

Print Friendly