Personal

La família, els amics

A la Gemma no hi ha res que li importi més que les persones a qui estima. No li resulta rellevant a què es dediquen o què tenen, sinó la seva qualitat com a persones i la relació que manté amb elles. La seva vocació d’escriptora és, aleshores, tan important com la seva vocació com a persona i no podria viure sense cap d’aquestes dues potes.

Si hagués d’enumerar tots els seus amics i amigues desbordarien l’espai d’aquest web, no obstant això,  ells i elles saben que hi són i que són fonamentals.

També troba temps per dedicar a la seva parella, al seu fill, a la seva filla i als seus néts i nétes.

Curiositats

Viure amb un científic vinculat a la comunitat internacional ha permès a la Gemma conèixer moltes persones procedents de tots els punts del planeta i de camps científics molt diversos. Potser per això, en les seves novel·les la ciència hi apareix sovint. A Una nit, un somni una de les protagonistes és biòloga i investigadora del Consell Superior d’Investigacions Científiques. A la sèrie de L’Emi i en Max, dos dels personatges principals són un científic i una periodista que escriu reportatges sobre qüestions relacionades amb la ciència.

La Gemma Lienas està afectada pel que es coneix com a “lectodependència”, és a dir, és addicta a la lectura, per la qual cosa procura tenir sempre a mà una llibreria per córrer a comprar-se aquella obra que, de sobte, ha descobert i sense la qual no pot viure, gasta quantitats irracionals de diners en llibres, es passa hores llegint fins al punt d’oblidar la vida real i, si un dia no pot llegir, està malhumorada perquè li falta la seva dosi.

Alguns dels seus autors i autores preferits són: Margaret Atwood, Julio Cortázar, Jane Austen, Gustave Flaubert i Virginia Woolf.

Una altra de les passions de la Gemma és viatjar. Els viatges que més li han agradat són els que li han servit per descobrir el planeta i la vida salvatge en tota la seva plenitud. Per posar-ne alguns exemples: el nord de l’illa de Vancouver i les orques, l’arxipèlag de Los Roques i les seves aigües transparents, la Patagònia i les seves glaceres, Brasil i l’Amazones, els salts d’aigua a la selva de Canaima a Veneçuela, Noruega i els seus fiords o la Capadòcia a Turquia. Si hagués d’escollir una ciutat es quedaria amb Istanbul. I si hagués d’escollir algun museu, optaria per l’obra de Brueghel al Museu d’Història de l’Art de Viena i el MOMA.

 

A la Gemma, les persones, unes més que les altres, li semblen éssers complexos i polièdrics. Considera que la línia entre la salut mental i la malaltia mental és molt feble, fet que fa que, de vegades, les persones la creuin i tornin enrere. Els arguments de les seves novel·les sempre giren al voltant dels conflictes personals i interpersonals, que, segons el seu punt de vista, són els que mouen el món. Potser per totes aquestes raons sempre l’han fascinat la psiquiatria i la psicologia. La seva biblioteca està repleta de llibres d’aquestes disciplines, que li serveixen per documentar-se quan escriu novel·les.

 

 

Un altre dels cavalls de batalla de la Gemma és la defensa dels drets de les persones que han estat relegades a la perifèria del poder (dones, persones homosexuals, no catòliques, no blanques…). La seva utopia és un món sense discriminacions de cap tipus. Per això, les seves obres de no ficció giren al voltant dels drets de les persones.