La Gemma Lienas neix a Barcelona el 16 de gener de 1951. Filla d’un petit industrial català i d’una mestressa de casa francesa, ben aviat aprèn el valor irrepetible d’una llengua en veure’s immersa en el batibull lingüístic dels àpats familiars, que transcorren entre el català del seu pare catalanista, el francès de la seva mare tot terreny i el castellà de la seva àvia empordanesa però criada a Guadalajara. Després de la Gemma neixen tres nenes més: la Bibiana, la Mireia i la Laura, de manera que l’univers infantil de l’escriptora és eminentment femení.

Després d’una breu estada al Liceu Francès de Barcelona, la Gemma Lienas aterra en una de les escoles creades per la burgesia catalana com a resistència a la dictadura franquista. Allí, continua gaudint d’una infantesa peculiar, marcada per l’encreuament de llengües. En uns temps en què el català havia quedat relegat a l’àmbit familiar, ella l’estudia d’amagatotis a l’escola. Entra en contacte amb els clàssics i s’enamora per sempre de Tirant lo Blanc, mentre estudia el Segle d’Or castellà. La seva tia Maite la converteix en addicta a l’humor càustic de La Codorniz, mentre aprofita la biblioteca familiar per llegir els clàssics francesos.

A més de dedicar-se compulsivament a la lectura, canta en una coral, estudia pintura i, sobretot, conrea l’amistat. L’Anna Ma. Casassas, la Montserrat Demestre, la Sessé Castells, en Bartomeu Cruells i en Miquel Caminal són els seus grans amics d’aquells temps, i ho continuaran sent passats els anys.

Acabarà la dècada iniciant els seus estudis de Filosofia i Lletres a l’acabada d’estrenar Universitat Autònoma de Barcelona.

Anys d’afirmació. En l’àmbit professional, compagina la feina en un centre de psicologia —que determinarà de manera indeleble el seu interès pels secrets de la ment— i participa en la fundació de la primera escola per a nens borderlines, on treballa com a docent i on entra en contacte amb el conductisme. Més endavant treballarà com a professora de llengua i literatura.

Pel que fa a la seva vida personal, es casa amb qui serà el pare del seu fill David (1972) i de la seva filla Lara (1975). L’any 1979 es separa en una Espanya encara dominada per les lleis franquistes, en la qual no existia el divorci ni, per descomptat, cap suport per a una dona que prengués una decisió d’aquesta mena.

 

 

Anys tumultuosos. Professionalment, canvia el món escolar pel món empresarial i treballa com a responsable d’edicions en l’acabada de crear editorial Grup Promotor, del grup Santillana.

Després s’incorpora en la també acabada de crear editorial Cruïlla, del grup SM, per tornar més tard a Grup Promotor — Alfaguara, com a directora d’edicions.

Estimulada pel seu amic Francesc Sales, a qui perdrà l’any 1985 per culpa d’una malaltia, comença a escriure els caps de setmana a Cadaqués. La seva primera novel·la, Cul de sac, dirigida al públic juvenil, aconsegueix un gran èxit de vendes. L’any 1987 guanya tres premis literaris: el Recull de Blanes, amb la narració El gust del cafè; l’Andròmina de València, amb la novel·la Vol Nocturn; i el Ramon Muntaner, amb la novel•la juvenil Dos cavalls. Del final d’aquest període és la seva novel•la juvenil Així és la vida, Carlota, que l’any 1990 guanya una Menció d’honor de l’IBBY (International of Books for Youth).

En l’àmbit personal, tot just comencen els 80, coneix l’Enric Banda, un físic dedicat a la investigació de la litosfera, que aviat es converteix en una persona central de la seva vida.

 

Anys de reflexió i de canvis profunds. En aquest període es gesten algunes de les seves futures novel•les, especialment a casa de la Tona Casanellas i en Joan Esteban, a l’Empordà.

A principis de la dècada, una malaltia obliga la Gemma Lienas a deixar el seu lloc de responsabilitat editorial, temps que aprofita per instal·lar-se a Nova York. És el moment en què s’inicia la seva amistat amb la Isabel Ramírez. Quan retorna a Espanya es reincorpora al món editorial i viu a cavall entre Barcelona, on dirigeix les edicions de Cruïlla , i Madrid, on dirigeix les col·leccions juvenils de SM.

En aquest període comença a col•laborar amb la Universitat de Barcelona com a directora tècnica i professora del postgrau de Tècniques Editorials. També col•labora amb columnes d’opinió per a diverses capçaleres de premsa i per a dues emissores de ràdio: Catalunya Ràdio i Com Ràdio.

A finals dels noranta, la Gemma canvia el món de l’edició pel de l’escriptura a temps complet. S’instal·la a Estrasburg amb el seu company Enric, tot i que viatja freqüentment a Barcelona per veure els seus fills. Durant la seva estada a aquesta ciutat francesa són fonamentals no només l’amistat sinó també els consells literaris de la Marta Vilagut, en Javier López Facal i l’Octavi Quintana. El seu criteri li resultava d’allò més important per donar per acabada una novel·la.

Fruit d’aquest període, entre altres, són les obres Bitllet d’anada i tornada, que va guanyar el premi L’Odissea 1999, El diari lila de la Carlota, pel qual rep la menció d’honor de la UNESCO 2003, la col·lecció de l’Emi i en Max i, sobretot, Anoche soñé contigo, que marca un punt d’inflexió en la seva carrera literària.

Anys de consolidació. Gairebé a la meitat de la dècada, torna a instal·lar-se a Barcelona. S’involucra en la vida de la ciutat, especialment amb grups que treballen a favor de la igualtat de les dones: el Lobby de dones de Catalunya i Dones en Xarxa, de la qual n’és la presidenta fins al 2010. Dones amb les quals comparteix amistat i ideals són: la Sara Berbel, la Montse Boix, la Maricel Chavarría, la Lourdes Muñoz, la Consuelo Barea, la Maria Freiría, la Montse Minobis, la Carme Valls i Llobet, la Ruth Ribó i tantes altres. L’any 2008 el Consejo de Mujeres del Municipio de Madrid li atorga pel conjunt de tota la seva obra el I Premi “Participando creamos espacios de Igualdad” en la categoria d’Art i Cultura 2008.

Col·labora com a tertuliana en diverses emissores de ràdio: Catalunya Ràdio, La Ser, Ràdio 4, i com a articulista a El Periódico de Catalunya, El Punt Diari i El País. També posa en marxa un postgrau d’escriptura creativa a la Universitat de Barcelona, del qual és professora durant dos anys. I és membre del Consell de Participació del Memorial Democràtic.

D’aquest període són les obres El final del joc, amb la qual va guanyar el premi Ramon Llull 2003, els llibres d’articles Rebels, ni putes ni submises i Pornografia i vestits de núvia, l’assaig divulgatiu contra la legalització del comerç sexual Vull ser puta, la novel·la Atrapada al mirall, les novel·les juvenils El diari vermell de la Carlota i El diari blau de Carlota, nous títols per a la col·lecció juvenil Emi i Max i l’inici de dues noves col·leccions infantils La tribu de Camelot i La Fada Menta. També publica Us espero a taula, un llibre amb una bona part de les seves receptes de cuina. Per a moltes d’aquestes obres és fonamental la crítica i els consells d’en Marcelo Mazzanti i la Pilar Remírez.

La nova dècada també porta sis nous membres a la família: neixen en Biel i en Jordi (2001), els bessons de la seva filla Lara, que més endavant viatjarà a Bolívia a buscar la seva filla Mariona (2003), a qui la Gemma dedicarà el seu llibre Busco una mare. El seu fill David també serà pare, primer de la Itziar (2002) i una mica més tard de la Isolda (2005). L’any 2009 arribarà d’Etiòpia en Solomon, el tercer fill del David i el sisè nét de la Gemma.

 

Anys d’expansió. Les noves tecnologies revolucionen i convulsionen el món del llibre. A l’ull de l’huracà, encara sense saber com evolucionarà, la Gemma s’obre a noves formes de cultura i d’explicar històries. Inicia projectes amb diverses productores per iniciar-se en el camp dels dibuixos animats, dels llargmetratges, de les sèries i els programes per a televisió, dels videojocs…

Col·labora en la secció d’opinió política d’El País i en el programa d’informació de Josep Cuní “8 al dia” de 8TV.

D’aquest període són les obres El diari groc de la Carlota i El diari taronja de la Carlota. A més, la col·lecció La Tribu de Camelot s’amplia molt amb la publicació d’un nou llibre cada quatre mesos.

L’any 2010 el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya li atorga la medalla Francesc Macià al Treball pel seu paper en la literatura catalana de finals del segle vint i inicis del vint-i-u i per la seva lluita feminista.

 

 

?